Plàstic reciclat vs. compostable: per què només es recicla el 9% (i què canvia per al teu negoci)

El símbol del triangle apareix a gairebé tots els envasos, però promet una cosa que gairebé mai passa. Segons l'OCDE, només el 9% del plàstic que llencem al món acaba realment reciclat. Per a un bar, un food truck o un restaurant que serveix per emportar, aquesta diferència entre el que sembla reciclable i el que de veritat es recicla decideix quin packaging té sentit.

1.Reciclable, reciclat i reutilitzable no són el mateix

Tres paraules que s'usen com a sinònims descriuen, en realitat, tres models d'envàs diferents. Confondre-les és l'arrel de gairebé tot el greenwashing del sector.

La comparació honesta per a un negoci de menjar per emportar no és «plàstic contra compostable» en abstracte. És compostable enfront de plàstic reciclat d'un sol ús, deixant el reutilitzable com un model a part que té sentit quan el client consumeix al local.

2.Per què només es recicla el 9% del plàstic

La xifra prové del Global Plastics Outlook de l'OCDE. De les 353 milions de tones de residu plàstic generades el 2019, només se'n van reciclar 33: un 9%. El 19% es va incinerar, prop del 50% va acabar a l'abocador i un 22% es va gestionar malament o va acabar filtrant-se al medi ambient.

La bretxa entre el que es recull i el que es recicla és reveladora: l'OCDE calcula que es recull per reciclar al voltant del 15%, però prop del 40% d'això es descarta com a rebuig durant el procés. Allò «reciclable» no arriba a reciclar-se per motius molt concrets: els envasos combinen diversos materials difícils de separar, el plàstic verge continua sent més barat que el reciclat i bona part de la cadena mai es va dissenyar per recuperar, sinó per vendre.

En hostaleria s'hi suma un obstacle extra. Un envàs tacat d'oli, salsa o restes de menjar deixa de ser reciclable. El greix contamina la fibra del paper i embruta el plàstic, de manera que la safata del menú del dia o el got de refresc usat rarament entren en el corrent de reciclatge, per molt símbol que hi portin imprès. Aquest és el punt cec que el plàstic reciclat no resol en un negoci de menjar.

Que un envàs sigui reciclable descriu una possibilitat tècnica. Que es reciclí descriu el que realment passa. En menjar per emportar, aquesta distància és enorme.

3.Què és realment «compostable» (i què garanteix la norma EN 13432)

«Biodegradable» i «compostable» no són el mateix, i la diferència és precisament la que evita el greenwashing. Biodegradable només vol dir que alguna cosa es descompon en algun moment; compostable vol dir que s'ha demostrat, amb assajos, que es descompon completament en un termini i unes condicions definides, sense deixar residus tòxics.

A la Unió Europea, aquest llistó el marca la norma EN 13432 (UNE-EN 13432 a Espanya). Per certificar-se, un envàs ha de complir quatre condicions:

Dos matisos importants. El primer: la EN 13432 fa referència al compostatge industrial, a uns 58 °C en planta, no a llençar el got al jardí. El segon: la certificació l'emet un organisme acreditat (TÜV Austria amb el seu segell OK Compost, o DIN CERTCO). Sense aquest segell verificable, «compostable» és una afirmació de màrqueting, no un fet. A Ecoologic treballem només amb materials certificats precisament per això.

4.Compostable vs. reciclat per a hostaleria: la comparació honesta

Posats l'un al costat de l'altre, els tres models es distingeixen millor pel seu final de vida real que pel seu origen. Aquesta és la foto per a un negoci que serveix menjar per emportar:

La conclusió no és que el compostable guanyi sempre. Si el client menja al local, una vaixella reutilitzable ben rentada sol ser l'opció més sostenible. Però tan bon punt l'envàs surt per la porta amb el menjar, el reutilitzable deixa de ser viable i el reciclat topa amb aquest 9% real. Aquí és on el compostable certificat té sentit: no competeix per un reciclatge que no arriba, sinó que aprofita el flux d'orgànic que el teu negoci ja genera.

5.Què canvia per al teu negoci el 2026

Això deixa de ser una qüestió d'imatge i passa a ser de compliment. El Reglament (UE) 2025/40 d'envasos i residus d'envasos (PPWR) va entrar en vigor l'11 de febrer de 2025 i comença a aplicar-se el 12 d'agost de 2026. Substitueix l'antiga directiva d'envasos i, en ser un reglament, s'aplica directament a tot Espanya sense transposició.

El que afecta de ple l'hostaleria:

A això s'hi suma una cosa que a Espanya ja està en vigor: des de l'1 de gener de 2024, la Llei 7/2022 obliga a la recollida separada de biorresidus, i la seva definició inclou expressament les restes de cuina de restaurants i serveis de restauració. La mateixa llei permet als municipis recollir els envasos compostables certificats EN 13432 juntament amb la matèria orgànica. Dit d'una altra manera: la infraestructura que dona sentit al compostable ja s'està desplegant, mentre que la que hauria de reciclar el plàstic porta dècades estancada en aquest 9%.

6.Preguntes freqüents